20 set. Les piscines a l’oli de Bea Sarrias
Aquests dies és notícia una artista a la qual li portem temps seguint la pista. Bea Sarrias (Barcelona, 1978) pinta espais arquitectònics d’una manera molt singular. És difícil no impregnar-se de les sensacions que respira cada un dels llocs que ha traslladat a l’oli. Entre ells figuren moltes piscines, amb el seu corresponent atmosfera de calma vacances, de gaudi en silenci, com si els reflexos sobre la superfície diguessin cada vegada més i més coses. Acaba d’inaugurar exposició al Lab.36 de la Galeria Senda de Barcelona, així que hem aprofitat per repassar la seva obra i preguntar-li sobre el seu interès pels exteriors amb aigua.
Pintura de la Ricarda reflectida sobre l’aigua de Bea Sarrias.
“A les meves obres incloc piscines perquè m’interessen. Signifiquen una forma de vida, un temps de relax, i pictòricament l’aigua és un element que aporta llum i moviment a un quadre”, comenta l’artista. Aquesta llum i aquest moviment, la suavitat del seu traç i el gust per analitzar el pas del temps a cada racó que pinta, són part de la seva identitat. El ressalta retratant en clau realista habitatges que van signar icones de l’arquitectura moderna com Richard Neutra, Coderch, Sáenz de Oiza, Fisac o Ricardo Bofill. Un realisme que s’esfuma difuminat, com les emocions que diu que vol transmetre entre una ombra i una altra.
Benvinguts a La Ricarda és el títol de la seva nova mostra, a la qual exposa fins el 9 d’octubre amb la seva parella, l’artista audiovisual Morrosko Vila-San Juan. A través d’un bon grapat d’olis, esbossos i un parell de curtmetratges, posen junts el focus a la Casa Gomis, una joia de l’arquitectura racionalista creada a meitat de segle XX per Antoni Bonet Castellana. A aquest habitatge, al qual tampoc li falta el seu particular recés d’aigua, avui se li coneix també com la llacuna dins l’espai natural protegit al que es troba: La Ricarda, al Prat de Llobregat. És un nom que ressona molt als mitjans per la lluita de multitud d’associacions en contra de l’ampliació de l’aeroport del Prat, que posaria en risc tota aquesta zona.
L’obra ‘Clarobscurs’ de Bea Sarrias (basada en la Ricarda, de Bonet Castellana).
La Casa Gomis va ser declarada bé d’interès nacional per la importància del seu disseny en l’arquitectura experimental. Bea Sarrias i Morrosko Vila San-Juan li reten homenatge a través d’una paleta de colors vius i un emocionant acostament a la bellesa i les textures dels materials. I de tota la natura que l’envolta també, és clar. Ho han fet també amb fites de l’arquitectura residencial que evoquen l’esperit de prosperitat de tota una època, com passa amb aquest somni americà que tan bé descriuen els porxos davant de la piscina a cada casa amb vistes que Pierre Koenig i Neutra van construir a Califòrnia .
Pintura de Bea Sarrias basada en la Stahl House, de Pierre Koenig.
‘Summer time’, per Bea Sarrias (basada a la Stahl House, de Pierre Koenig).
L’obra de Bea Sarrias ‘Shadows in the pool (basada en la Kauffman House, de Richard Neutra).
L’obra de Bea Sarrias ‘Blue interior with plants (basada en un altre dels habitatges de l’arquitecte Richard Neutra).
L’inici de la seva afició per les piscines: José Antoni Coderch
No cal anar tan lluny per trobar les piscines que més li ha agradat pintar a Bea Sarrias. “Potser una de les que més m’han marcat va ser la primera que vaig pintar. Va ser la d’una casa de Coderch. Vaig pensar que seria tot un repte i a la fi va sorgir sola. En realitat es compon dels mateixos elements que el que sempre pinto: Llum, aire, color, i se li afegeix aigua “, comenta. Aquest primer acostament a Coderch és el que es pot veure sota aquestes línies: la Casa Catasús, situada a Sitges, la construcció de la qual va acabar al 1958.
Bea Sarrias ha continuat pintant més endavant aquesta mateixa casa i aquesta mateixa piscina des de diferents angles, al igual que altres cases projectades per Coderch, com la casa Ugalde a Caldes d’Estrac, la casa Uriach, a l’Ametlla del Vallès, o la que va construir per al seu germà a Sant Feliu de Codines. L’exterior amb piscina d’aquesta última és, precisament, un dels quadres que ha estat pintant últimament. Ens fa molta il·lusió que hagi volgut compartir-ho aquí amb nosaltres ja acabat, aprofitant que parlaríem de la seva afició per l’arquitectura de Coderch.
Esbossos i olis de Bea Sarrias d’altres cases de Coderch:
‘Living Coderch’, de Bea Sarrias (basada en la Casa Uriach de José Antonio Coderch).
Coderch va dir una cosa que li va com anell al dit a les obres de Bea Sarrias: “La casa és propietat de la gent que passeja, que la veu, de tots els ciutadans, i per això dic que l’arquitecte, per sobre de tot, ha de donar a les obres una cosa: serenitat “. A la seva constant recerca de la bellesa relaxada, Bea Sarrias ha vist doncs moltes piscines. Li vam demanar que intentés comparar una i una altra i pensar després com seria la seva piscina ideal. Volíem saber si per a ella el disseny sempre s’anteposa a la funcionalitat. “La piscina dels meus somnis -ens va dir- seria una bassa. D’un color verd aigua. Era a la que em banyava de petita a casa dels meus avis”. Així que aquí tenim una resposta concloent amb la qual podríem descriure tot el que pinta aquesta artista: espais viscuts als quals les emocions suren, com el pas de el temps, com la llum i el record.
El procés de treball de Bea Sarrias (vídeo creat per Morrosko Vila-San Juan):
Aquestes dues obres són part del seu treball al voltant de l’habitatge particular de Matarraña signada pels arquitectes belgues KGDVS.
*Altres piscines pintades per Bea Sarrias:
‘Summer in the city’, basat en el la terrassa de l’Edifici Walden de Ricardo Bofill, a Sant Just Desvern:
‘Mies in Barcelona’, basada al Pavelló de Barcelona que va projectar Mies Van der Rohe:
L’obra ‘Relax’, basada en la Casa Bass a Altadena, Califòrnia, també coneguda com la Case Study House 20, de Buff, Straub i Hensman:
The Lake House:
La Casa de la Palmera:
Cartell de l’exposició de Bea Sarrias ‘Architectural Transition’, que va tenir lloc a Brussel·les:
