14 febr. Les piscines de Ricardo Bofill
Avui, 14 de febrer, el dia en què gran part del nostre entorn es vesteix de vermell per a al·ludir a l’amor i el desig, es compleix un mes de la mort de l’arquitecte Ricardo Bofill. Potser per això no podem deixar de pensar en la seva piscina vermella, aquella que ocupa un lloc privilegiat, d’escenari gairebé, enfront d’unes graderies que conviden al màxim estat contemplatiu envoltats d’una cosa majestuosa, com si fos un teatre grec.
De Bofill ens agrada, quan observem els seus exteriors, que aconsegueix sortir-se de la norma mentre cuida l’harmonia del conjunt. Concedeix una grandíssima força estètica als espais comuns. I en ells, la piscina es converteix en un element primordial, que cobra un sentit únic en la vida de les persones. És un lloc de connexió. Bofill, sobretot en la seva primera etapa, va voler indagar molt en això. L’arquitectura social i l’urbanisme utòpic no serien el mateix sense el seu llegat.
La importància de la materialitat; dels colors en contrast amb el cel, amb la mar; la importància de la geometria i de com un lloc cohabitat s’inscriu en el paisatge… Tot això està en les piscines i en molts dels edificis envoltats d’aigua que va signar amb el seu Taller de Arquitectura, cadascun amb estil propi.
Ell, que va tenir en el desert una de les seves majors fonts d’inspiració, va saber donar una posició de joia a l’aigua si el projecte ho permetia. I així, entre altres mèrits, va seduir i va enamorar a tanta i tantíssima gent per a la qual l’arquitectura, en principi, no significava tant. Instagram es va adonar fa temps. La seva obra té un magnetisme brutal, atrapa la mirada a l’instant. Però tindria tant d’èxit la cada dia més famosa Muralla de Calp sense aquesta piscina en altura en forma de creu i amb aquests tons? Podeu deixar-nos els vostres comentaris. Nosaltres us deixem unes quantes imatges aquesta i altres de les seves piscines, sempre inspiradores.
